Hymn Katalonii

Els Segadors

Żeńcy

Flaga Katalonii
Wspólnota autonomiczna	Katalonia
Tekst	Emili Guanyavents, 1899
Muzyka	Francesc Alió, 1892
Lata obowiązywania	1993-
Els Segadors

Hymnem Katalonii jest pieśń Els Segadors (Żeńcy).

Historia

Pieśń Els Segadors powstała najprawdopodobniej w XVII wieku jako reakcja na tzw. powstanie żeńców w 1640 r. Pod względem muzycznym jest ona pieśnią pracy.

Dawny tekst skodyfikował w 1882 r. Manuel Milà i Fontanals na podstawie różnych wersji obecnych w tradycji ustnej. Współczesne słowa (drastycznie skrócone względem wersji oryginalnej) napisał Emili Guanyavents w 1899 r. Muzykę uwspółcześnił Francesc Alió w 1892.

Rząd Katalonii proklamował Els Segadors hymnem narodowym w 1993 roku. W 2006 r. został on wpisany do statutu autonomicznego Katalonii. Wykonuje się zarówno wersję krótką, jak i tradycyjną.

Współczesne słowa

Wersja oryginalna (dłuższa)

Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens te la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;

n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències.

A vista de tot això
s'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l'esquerra:

-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

-Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Przypisy

Bibliografia

• Els símbols nacionals. [dostęp 2008-03-27]. (kat.).

Linki zewnętrzne

• Nagranie hymnu. gencat.net. [zarchiwizowane z tego adresu (2007-03-15)].