Joan Coromines
| ||
_(cropped).jpg) | ||
| Data i miejsce urodzenia | 1905 Barcelona | |
| Data śmierci | 1997 | |
| Zawód, zajęcie | językoznawca | |
Joan Coromines ([ʒuˈaŋ kuɾuˈminəs] ur. 1905 w Barcelonie, zm. 1997[1]) – hiszpański filolog, romanista[2]. Położył zasługi na polu etymologii[1].
Zapoczątkował trzy fundamentalne projekty: słownik etymologiczny języka katalońskiego, wydawnictwo Onomasticon Cataloniae oraz katalońską gramatykę historyczną[3].
Przypisy
- ↑ a b Joan Coromines (ang.). Spain is culture. [dostęp 2020-06-19]. [zarchiwizowane z tego adresu (2020-06-19)].
- ↑ Coromines, Joan, 1905–1997 (cz.). Databáze Národní knihovny ČR. [dostęp 2020-06-19]. [zarchiwizowane z tego adresu (2020-06-19)].
- ↑ Joseph Gulsoy, Catalan, [w:] Rebecca Posner, John N. Green (red.), Language and Philology in Romance, Walter de Gruyter, 1982, s. 204, ISBN 978-90-279-7906-3 (ang.).
Kontrola autorytatywna (osoba):
- ISNI: 0000 0001 2147 3630
- VIAF: 109418055
- LCCN: n2009020949
- GND: 119345722
- LIBRIS: 31fhbcsm54ncpzt
- BnF: 118860165
- SUDOC: 026652765
- NLA: 36424075
- NKC: mzk2004225110
- BNE: XX844806
- NTA: 067873065
- BIBSYS: 90342612
- CiNii: DA02022784
- Open Library: OL3531736A
- NUKAT: n99053822
- PTBNP: 46380
- CANTIC: a10069483
- NSK: 000118691
- WorldCat: lccn-n2009020949
Media użyte na tej stronie
Joan Coromines i Vigneaux (1980) (cropped).jpg
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997). Filòleg. Va estudiar a Barcelona, a Montpellier, Madrid i Zurich. Va mantenir contacte amb grans professors com Grammont i Ramón Menéndez Pidal. El 1950 va ser nomenat membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans, càrrec que va ocupar dos anys més tard, quan va tornar a Catalunya després de l'exili. És autor del "Diccionari etimològic i complementari de la Llengua Catalana" i de l'"Onomasticon Cataloniae". Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1984) i el premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1989).
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997). Filòleg. Va estudiar a Barcelona, a Montpellier, Madrid i Zurich. Va mantenir contacte amb grans professors com Grammont i Ramón Menéndez Pidal. El 1950 va ser nomenat membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans, càrrec que va ocupar dos anys més tard, quan va tornar a Catalunya després de l'exili. És autor del "Diccionari etimològic i complementari de la Llengua Catalana" i de l'"Onomasticon Cataloniae". Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1984) i el premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1989).